Bé, el cas és que no sé si hi ha massa inspiració… És com sortir al carrer a veure que trobes: respectuoses tempestes amb pedregada, inesperades visites alades a la finestra del meu estudi, passejades de capvespre vora el mar…
Parlar d'una foto preferida em costa, però potser la de la lluna reflectint-se damunt l'aigua del mar amb una mena de textura brumosa, m'agrada.
ja que he comprovat al blog endòric que estas passant uns dies amb l'Ann Beattie (per cert Beattie, és a dir, "bategadoreta")... no sé on estas del llibre, jo he sentit un tret a l'espinada per raons de la meva més íntima raconada quan he llegit les planes 89-90, he recuperat unes sensacions que em traslladen a Lolita de Nabokov (l'únic llibre que ha aconseguit fer-me plorar pels descosits). Lolita, l'has llegit? és el llibre més trist que he llegit mai i, curiosament, el més pop, tot i escrit per un geni rus que era el millor escriptor en llengua russa del seu moment i que, en arribar als Estats Units, va convertir-se en un dominador virtuós de l'anglès i de la cultura popular americana, dels neons, dels bars de carretera, de tantes coses que conformen el POP més excitant de sempre.
Beattie, dins de les esmentades planes, és pur Nabokov.
Si no has llegit LOLITA, si vols te la passo o et recomano directament l'edició de butxaca d'Anagrama que està molt ben traduïda... per no parlar de la versió cinematogràfica de Kubrick i la polèmica però bastant ben feta remakle de Demme amb el Jeremy Irons...
bon cap de setmana i a continuar el work in process fotogràfic!
Amic Tati: la seva perspicàcia el porta on m'ha dut a mi; espero notícies del/la "carola".
El tema fotogràfic, com qualsevol altre, necesita un procès com molt bé ja sap vostè, i és on em trobo en aquest moment: experimentant.
Assumpte "bategadora": tot just estic acabant de llegir el pròleg del genial Fresán (no el coneixia aques tipus, és fantàstic!!). A mesura que avançi, li vaig comentant.
Prenc nota de Lolita, farem la lectura pertinent.
Això és tot amic Tati, acabo aquest comentari fent-li notar que el mateix, ha estat escrit amb música tatiana de fons i dels "Latin Combo" formació barcelonina dels 60's.
Amic Alorac, quan et vas dirigir al r77 preguntant-li d'on treia la inspiració per a fer les fotografies, jo també em vaig plantejar aquesta pregunta. La resposta d'ell és molt autèntica, sembla que simplement contempla la vida, que no és pas simple, ja ja. Veient-les a fons penso que hi ha autenticitat, estic farta de les fotos que envian per internet retocades, per això compro postals; bé, tampoc ja fa anys que no en compro. Ara quan viatjo compro imans per a la nevera. Fa poc vaig estar a Roma, (que bé m'ho vaig passar), i vaig adquirir el del Totó menjant spaguetti, és genial. Bé, Alorac, et preguntaràs per que em dirigeixo a tu. Doncs mira, el teu nom m'agrada i a vegades faig coses per que sí, intentant no molestar, i sempre de bon rotllu, eh!. Bé, fins un altra. I R77, continua amb les teves fotos autèntiques, molt a veure han de tenir si les fas escoltant música de les pelicules d'en Jacques Tati.
9 comentaris:
:)
m'agradaria saber d'on treus la inspiraciò, aquestes fotos estàn força be, quina es la teva preferida?, la meva es la casa...
Alorac? Et conec?
Bé, el cas és que no sé si hi ha massa inspiració…
És com sortir al carrer a veure que trobes: respectuoses tempestes amb pedregada, inesperades visites alades a la finestra del meu estudi, passejades de capvespre vora el mar…
Parlar d'una foto preferida em costa, però potser la de la lluna reflectint-se damunt l'aigua del mar amb una mena de textura brumosa, m'agrada.
Gràcies per la visita!
"alorac" a l'inrevés és "carola", no? pot ser una pista...
bé, veig que estas tractant la fotografia des de l'especialitat crepuscular, ben fet, bona feina.
què tal la Beattie ?
ja que he comprovat al blog endòric que estas passant uns dies amb l'Ann Beattie (per cert Beattie, és a dir, "bategadoreta")... no sé on estas del llibre, jo he sentit un tret a l'espinada per raons de la meva més íntima raconada quan he llegit les planes 89-90, he recuperat unes sensacions que em traslladen a Lolita de Nabokov (l'únic llibre que ha aconseguit fer-me plorar pels descosits). Lolita, l'has llegit? és el llibre més trist que he llegit mai i, curiosament, el més pop, tot i escrit per un geni rus que era el millor escriptor en llengua russa del seu moment i que, en arribar als Estats Units, va convertir-se en un dominador virtuós de l'anglès i de la cultura popular americana, dels neons, dels bars de carretera, de tantes coses que conformen el POP més excitant de sempre.
Beattie, dins de les esmentades planes, és pur Nabokov.
Si no has llegit LOLITA, si vols te la passo o et recomano directament l'edició de butxaca d'Anagrama que està molt ben traduïda... per no parlar de la versió cinematogràfica de Kubrick i la polèmica però bastant ben feta remakle de Demme amb el Jeremy Irons...
bon cap de setmana i a continuar el work in process fotogràfic!
Amic Tati:
la seva perspicàcia el porta on m'ha dut a mi; espero notícies del/la "carola".
El tema fotogràfic, com qualsevol altre, necesita un procès com molt bé ja sap vostè, i és on em trobo en aquest moment: experimentant.
Assumpte "bategadora": tot just estic acabant de llegir el pròleg del genial Fresán (no el coneixia aques tipus, és fantàstic!!). A mesura que avançi, li vaig comentant.
Prenc nota de Lolita, farem la lectura pertinent.
Això és tot amic Tati, acabo aquest comentari fent-li notar que el mateix, ha estat escrit amb música tatiana de fons i dels "Latin Combo" formació barcelonina dels 60's.
Amic Alorac, quan et vas dirigir al r77 preguntant-li d'on treia la inspiració per a fer les fotografies, jo també em vaig plantejar aquesta pregunta.
La resposta d'ell és molt autèntica, sembla que simplement contempla la vida, que no és pas simple, ja ja. Veient-les a fons penso que hi ha autenticitat, estic farta de les fotos que envian per internet retocades, per això compro postals; bé, tampoc ja fa anys que no en compro.
Ara quan viatjo compro imans per a la nevera. Fa poc vaig estar a Roma, (que bé m'ho vaig passar), i vaig adquirir el del Totó menjant spaguetti, és genial.
Bé, Alorac, et preguntaràs per que em dirigeixo a tu. Doncs mira, el teu nom m'agrada i a vegades faig coses per que sí, intentant no molestar, i sempre de bon rotllu, eh!.
Bé, fins un altra.
I R77, continua amb les teves fotos autèntiques, molt a veure han de tenir si les fas escoltant música de les pelicules d'en Jacques Tati.
bones fotos!
bon fotogràf!
i una inspiració encertada!
bones fotos!
bon fotogràf!
i una inspiració encertada!
Publica un comentari a l'entrada