Les notícies arriben quan arriben. Les que no volem o no desitgem també. Tot just parlava el dimecres 3 de desembre amb els "amics d'alan smithee" de la propera sessió del cicle "Fora de Joc" que durem a terme, quan l'endemà, m'asabento de la mort d'en Robert Segura, insigne i veterà dibuixant de còmic.
Impacte total.
El vaig conèixer personalment i veure'l o trobarte'l per Premià era un luxe: sempre somrient, amb un to sorneguer molt afinat. Palplantat davant d'un dels històrics de l'"Escola Bruguera" i que no va tenir el reconeixement que es mereixia, un pensa que les coses, molt sovint, no es fan bé.
El que voldria destacar d'ell era el seu caràcter d'outsider permanent: vivia com volia, feia el que li venia de gust, plenament vital (fa un parell d'anys en Ramon Coll i jo el vam engrescar perque tornés a agafar paper i "plumilla" i fés un còmic sobre la festa dels pirates i premianencs; el mestre no havia perdut les facultats artístiques i creatives…).
Però no vull acabar aquest escrit d'homenatge sense que es dilueixi l'esperit transgresor d'en Robert: un cop va venir a dinar a casa meva i quan vaig obrir la porta em diu: "a quina hora venen les ties".
Robert, les ties t'estan esperant.
ROBERT SEGURA
(Badalona, 14 de febrer de 1927 - Premià de Mar, 4 de desembre de 2008)
8 comentaris:
Fantàstic post! El trobarem a faltar...
…I tant!!
Personatge imprescindible de l'escena artística underground de Premià. I dic underground pel caràcter outsider d'en Robert.
tot el cicle FORA DE JOC a la memòria del Segura! mans a l'obra!
Ok!
Som-hi!!
Molt bona idea nois, sou grans!!!
M'agraden els transgressors com ell.
Martí
I COM NOSALTRES ! NO ENS TALLEM !
TAMBÉ HO SOM !!! I AMB MOLTA HONRA !!!! EN UN MÓN DE FANTASIA ESPIRITUAL, MERCAT INSOLENT I IMPOSTURA GENERAL...
FORA DE JOC , QUE COI !
i Messi va inventar la doble vasselina frontal quan apuntava el cuïr, aquest sobrevolava els braços de Casillas, i continuava -ferreny i noble- directa a l'esquadra precipitadament protegida per Cannavaro que, en hiperbòl·lica acció, no podia frenar la bimba mentres que el cos de l'armador italià s'estampava contra la fusta esquerra d'una de les dues porteries més importants del planeta. Amen.
Publica un comentari a l'entrada