més enllà del barrufet, podem observar vàries coses a retenir: un xalet considerat modern en els seus temps i que ara mostra per sí mateix una melanconia estètica de campionat.
Un rerafons electric darrera les palmeres del lloc més emblemàtic del que queda de front maritim. El Pla de l'Os, és memòria monumental i viva. Curiosament el que fou espai romantic i crepuscular, va passar a ser un lloc incert i oblidat i, ara, és un mirador a La Meca, un espai d'oci llatinoamericà, un "merendero" permanent i us espai conqurit per la nova societat premianenca. El pla de l'os viu una nova etapa d'explendor i utilització. Esperem que no acabi rellegat a un microparc temàtic amsurd. Està bé com està. El mar...davant... és sempre el mateix!
Respecte al barrufet cal dir que és un barrufet mutilat: del puny enlaire li penjava un fanalet; el que no treu el seu aspecte reivindicatiu: "estic fins els… salveu-me, allibereu-me d'aquesta feina tan esclava, és injust haver de donar sempre la benviguda a tothom que arriba!!!!!"
9 comentaris:
molt bo el BARRUFET 7, puny enlaire, barretina. Podria ser 77!
més enllà del barrufet, podem observar vàries coses a retenir:
un xalet considerat modern en els seus temps i que ara mostra per sí mateix una melanconia estètica de campionat.
Un rerafons electric darrera les palmeres del lloc més emblemàtic del que queda de front maritim. El Pla de l'Os, és memòria monumental i viva. Curiosament el que fou espai romantic i crepuscular, va passar a ser un lloc incert i oblidat i, ara, és un mirador a La Meca, un espai d'oci llatinoamericà, un "merendero" permanent i us espai conqurit per la nova societat premianenca. El pla de l'os viu una nova etapa d'explendor i utilització. Esperem que no acabi rellegat a un microparc temàtic amsurd. Està bé com està. El mar...davant... és sempre el mateix!
les tecles belluguen malament i els dits no encerten...serveixi com excusa davant les errades del comentari anterior.
Bona visió Sr. Tati!
Respecte al barrufet cal dir que és un barrufet mutilat: del puny enlaire li penjava un fanalet; el que no treu el seu aspecte reivindicatiu: "estic fins els… salveu-me, allibereu-me d'aquesta feina tan esclava, és injust haver de donar sempre la benviguda a tothom que arriba!!!!!"
Ramonet, a Londres no fas fotos tan bones. Estic gelós ...
Je, je, je…
My friend "Chooses", un plaer veure'l per aquí.
tria i r77: vau veure el panniker a tv3?
està en forma!
I tant!
L'enyoro i no saps de quina manera…
Muslix? White toast? Brown toast?
Sniff…
Triomfa el RAWmonet!
Publica un comentari a l'entrada