


Les notícies arriben quan arriben. Les que no volem o no desitgem també. Tot just parlava el dimecres 3 de desembre amb els "amics d'alan smithee" de la propera sessió del cicle "Fora de Joc" que durem a terme, quan l'endemà, m'asabento de la mort d'en Robert Segura, insigne i veterà dibuixant de còmic.
Impacte total.
El vaig conèixer personalment i veure'l o trobarte'l per Premià era un luxe: sempre somrient, amb un to sorneguer molt afinat. Palplantat davant d'un dels històrics de l'"Escola Bruguera" i que no va tenir el reconeixement que es mereixia, un pensa que les coses, molt sovint, no es fan bé.
El que voldria destacar d'ell era el seu caràcter d'outsider permanent: vivia com volia, feia el que li venia de gust, plenament vital (fa un parell d'anys en Ramon Coll i jo el vam engrescar perque tornés a agafar paper i "plumilla" i fés un còmic sobre la festa dels pirates i premianencs; el mestre no havia perdut les facultats artístiques i creatives…).
Però no vull acabar aquest escrit d'homenatge sense que es dilueixi l'esperit transgresor d'en Robert: un cop va venir a dinar a casa meva i quan vaig obrir la porta em diu:
"a quina hora venen les ties".Robert, les ties t'estan esperant.
ROBERT SEGURA
(Badalona, 14 de febrer de 1927 - Premià de Mar, 4 de desembre de 2008)