Després d'un viatge pel no res torno amb nou material de recerca setentera.
A mitjans dels 70's es va crear a Premià de Mar l'Orquestra San Remo.
Aquí us deixo un recull gràfic que a la vegada ens porta a una geografia urbana d'un Premià que ja no existeix: la foto en color és al cinema Gran Via i les de blanc i negre són d'una revetlla de Sant Joan a la Foneria.
Good vibrations!!
R77
4 comentaris:
Després de rememorar aquests anys de gran efervescència de la vida local, crec que ens hem de fer seriosament una pregunta molt més colpidora: Existeix avui Premià?
No.
És un intent d'holograma pervertit amb una dosi de vernís pseudocultural teledirigit i telepredicat cap a un pensament únic: el que ens volen fer empassar.
La CULTURA en majúscules és molt més que tradicions culturals –que sempre hi han sigut– i idiomàtiques.
Afortunadament quan algú/ns ens critiquen el "sound system" per no aplicar una certa quota de català al programa, em reconforta pensar en temps passats on, estan potser tot barrejat (rock, cançó, jazz, còmic, ones laietanes…) l'ambient que es respirava era absolutament molt més autèntic.
R77
Gràcies per la teva presència ahir diumenge al Patronat i el teu comentari al nostre blog Ramon. Aprofito la confiança per "Spamejar" una mica...
Ja ha sortit a la venda el tercer i últim lliurament de LA MIRADA DELS PREMIANENCS (Passat, Present i Futur de Premià de Mar).
Aquest any és un DVD doble que vendrem fins Sant Jordi a 12€ a la nostra paradeta de la Plaça de l'Ajuntament i també el podreu trobar a quasi totes les llibreries.
Enguany hem fet unes samarretes molt lluïdes al ridícul preu de 5€.
Penseu que la compra del DVD i de les samarretes és el que ens ajuda a mantenir l'Arxiu Audiovisual.
+ info
...Perdoneu la publicitat i una abraçada!
La pregunta vallbonística té respostes vàries i totes acaben en una nova pregunta, possiblement. Més que l'existència de Premià -que és real però inestable i desconcertant- el moll de l'os passa per l'existència d'aquell Premià, del temps que el configurava i de la gent que ha continuat tirant amb la marca dels dies lluminosos, amb les emprentes mentals d'una joventut privilegiada en el temps històric i en l'espai de canvi (mireu la foneria en runes convertida en plaça improvisada abans de la seva conversió en la laberíntica plaça dels Països Catalans)...
Era l'efervescència (diu Rafael), però també era la "nostra" efervescència, la d'una generació que podia contrastar el canvi i plantar miralls retrovisors per projectar passat recent i instal·lar prismàtics encarats al futur compacte que anavem construïnt...i enmig, uns quans, fins i tot accionavem el periscopi per observar el que es gestava més avall, a les fondalades de la cultura més insòlita.
En tot cas, existim nosaltres, les nostres memòries, les d'un Premià que ja no hi és.
Publica un comentari a l'entrada