Piluca, niña moderna

M'ha arribat les mans aquest exemplar de la col·lecció "Los Archivos" de EL BOLETÍN dedicat al personatge creat per Robert Segura, Piluca, niña moderna.
Es tracta d'una compilació (amb introducció inclosa) feta pel Ramon Coll en un treball de recerca en tebeos de l'època…
…Una època, els 60's on, malgrat estar sota la dictadura, s'intentava viure al dia: les famílies comencen a fer vacances, es fan guateques, etc.
I Piluca amb el seu aire entre beat i chic es feia un lloc i contrastava amb el classicisme de la seva mare i el rigor de la iaia.
Aquesta tria d'historietes correspón a les que es van editar entre els anys 1961 i 1967.
Una bona manera de repasar l'obra del mestre Segura i pasar una bona estona.

Voldria destacar des d'aquí, la bona feina que fan la gent de EL BOLETÍN amb aquesta i d'altres edicions del món del còmic.
Aquí teniu la seva web per si voleu fer una ullada al seu catàleg de productes: EL BOLETÍN

Robert Segura, dibuixant d'"altura"

Les notícies arriben quan arriben. Les que no volem o no desitgem també. Tot just parlava el dimecres 3 de desembre amb els "amics d'alan smithee" de la propera sessió del cicle "Fora de Joc" que durem a terme, quan l'endemà, m'asabento de la mort d'en Robert Segura, insigne i veterà dibuixant de còmic.
Impacte total.
El vaig conèixer personalment i veure'l o trobarte'l per Premià era un luxe: sempre somrient, amb un to sorneguer molt afinat. Palplantat davant d'un dels històrics de l'"Escola Bruguera" i que no va tenir el reconeixement que es mereixia, un pensa que les coses, molt sovint, no es fan bé.
El que voldria destacar d'ell era el seu caràcter d'outsider permanent: vivia com volia, feia el que li venia de gust, plenament vital (fa un parell d'anys en Ramon Coll i jo el vam engrescar perque tornés a agafar paper i "plumilla" i fés un còmic sobre la festa dels pirates i premianencs; el mestre no havia perdut les facultats artístiques i creatives…).
Però no vull acabar aquest escrit d'homenatge sense que es dilueixi l'esperit transgresor d'en Robert: un cop va venir a dinar a casa meva i quan vaig obrir la porta em diu: "a quina hora venen les ties".
Robert, les ties t'estan esperant.

ROBERT SEGURA
(Badalona, 14 de febrer de 1927 - Premià de Mar, 4 de desembre de 2008)